ESCRITS NIHILISTES

La “Veritat irrefutable” – nihilisme no és relativisme

El relativisme, en el seu aspecte epistemològic – és a dir, referit a la teoria del coneixement – ve a establir la inexistència de veritats absolutes. “Tot és relatiu” implica que una proposició qualsevol és veritat o mentida en funció del punt de vista, del context, etc. Suposa en realitat un subjectivisme – el que a un cert subjecte li sembla que és veritat, és veritat per a ell. No hi ha referències, des de tal posició, a una Veritat absoluta superior que validi allò afirmat o negat – no hi ha Objectivitat, en un sentit fort de la paraula. – L’argument contrari al relativisme, certament, consisteix en exposar la contradicció de tal posició: si el relativisme és veritat, en conseqüència hi ha com a mínim una veritat absoluta com a tal, i per tant afirmar que tot és relatiu és contradictori – perquè el judici: “tot és relatiu” suposa que aquesta mateixa afirmació no és relativa.

El relativisme adopta, en realitat, una posició absoluta – tot i que aparentment ho negui. – De fet, l’afirmació d’una perspectiva determinada suposa la negació – o la juxtaposició – de les altres – i totes elles, en conjunt, necessiten un context més ampli que les inclogui – el món, la realitat, el tot... la posició subjectiva s’inscriu en l’objectivitat universal...

Talment – la qüestió clau és l’essència d’allò que anomenem “objectiu”, “objectivitat”. La posició subjectiva – relativa – és quelcom de canviant, contingent, condicionat. Pretendre posar aquesta posició com a fonament últim de tot – això és, el relativisme – és en realitat l’última reconversió del pensament occidental – havent esgotat les vies per a trobar la veritat absoluta, s’acaba recorrent a la pròpia perspectiva subjectiva com a font de verificació de la realitat. – Però, si es va més enllà, es pot comprovar la inconsistència de tal fonament subjectiu del coneixement. Perquè el coneixement, en realitat, està basat en un llenguatge fruit de la intersubjectivitat – de la interacció dels diferents punts de vista. La insuficiència d’un fonament tal és palesa – no es pot arribar a l’Objectivitat absoluta partint del consens de les perspectives relatives. Això, en tot cas, ens atansa a les veritats “per convenció”.

El nihilisme, per contra – és un relativisme? El nihilisme només afirma una veritat absoluta: “res és veritable” – ni tan sols aquesta mateixa afirmació ho és. Òbviament, ens trobem davant d’una altra contradicció similar a l’abans esmentada... o potser no. El nihilisme afirma quelcom – afirma el No-res. No hi ha veritats últimes, absolutes, excepte el No-res. Tot el que sigui afirmat o negat, pot ésser desmentit. Tot el que es vulgui presentar com a una realitat, teòrica o fàctica, pot ser contradit. – Si amb la mort s’acaba el continu espai-temps com a tal – i entrem, d’una forma o una altra, a “l’eternitat” (sigui la vida eterna o l’etern no-res) – què és, per tant, l’existència a aquest món? El discurs s’acaba amb la temporalitat. I tota la nostra existència és discurs – no altra cosa és la consciència que ens constitueix. Som ens construïts sobre el principi d’identitat – som falses representacions – xarxes de representacions d’allò que no és representable. L’Ésser, sigui el que sigui, no té més sentit –  perquè el sentit és tan sols representació . Aquesta és la “Veritat” com a tal.