dijous, 20 de desembre de 2012

LA MALEDICCIÓ D'ABANS DEL TEMPS (i III)


L’únic que se sap del que succeí desprès, en una reconstrucció feta a partir de llegendes i faules de les antigues tribus d’Aràbia i d’altres indrets on la Fe s’ha estès per al bé dels homes, i fins i tot de més enllà d’on habiten els homes de pell pàl·lida, i dels que viuen més enllà de les Columnes d’Hércules, és el següent:
El Gran Prior s’adreçà a la plaça pública de la capital, on els comerciants, els funcionaris, els captaires i els milers d’estómacs famèlics es reunien sota el sol jove de l’antiguitat. Com un il·luminat, i al temps com un boig, predicava entre els fills de la raó: “El Temps és el No-res que dissipa l’essència en allò que merament existeix”. I: “El món és el sense-sentit etern. L’existència és la mort infinita, la línia recta que creu poder evitar el retorn. Però tot ha de retornar, inexorablement, al seu lloc etern”. I encara més, segons va recollir el persa Zaratustra: “Aquell home boig va encendre una llanterna de dia, i anava cap amunt i cap avall dient: “Cerco els déus... que pot ser algú els ha vist? Vet aquí, els déus són morts, nosaltres els hem mort...” I entrant als temples deia que aquells eren els monuments funeraris dels déus...”.
A continuació, el Gran Prior de l’Orde d’Ithaqua va ser apressat per la força pública i portat davant el Consell dels Fills del Vent, òrgan suprem de la jurisdicció civil i religiosa de Mu. Desposseït dels seus càrrecs, reia encara amb ironia, fins i tot quan va ser acusat d’heretgia greu i d’apostasia, càrrecs que es penaven amb la mort. “Els déus són el No-res” digué quan li preguntaren per les seves creences – “un déu m’explicà que ells són No-res”. 
Declarat boig i irresponsable, fou confinat en un presidi de l’extrem oest del continent, prop d’Hiperbória. Allà practicava rituals desconeguts fins i tot per als grans sacerdots, i proclamava entre els altres presos la vinguda dels antics déus i l’absurd de la raó, que era l’absurd de la Humanitat. Allà invocà Tsathoggua, i Shub-Niggurat, la Gran Mare, i fins i tot Anzul i Cthulhu el seu germà. Va ésser en va. Però la seva traïció va convocar Ithaqua mateix, i els seus terribles fills, que van sotmetre Mu i la Terra sencera, excepte Atlantis, a un fred glacial, destruint tot rastre de civilització i fins la Humanitat mateixa. I la nit abans de la seva mort per causa de la seva bogeria, aquell gran sacerdot descregut i més tard devot de la fe en els déus de l’obscuritat, va rebre la visió d’Ithaqua en tot la seva maligna magnificència; i deien els cronistes proto-histórics que encara va sobreviure la seva ànima insana fins que Mu fou enfonsat sota els mars i devastat per les glaceres...
    Poc més se sap d’aquells temps abans del Temps i abans de Déu Mateix (que el Totpoderós perdoni la meva expressió). Alguns van escriure sobre quina era la veritable causa i raó de la bogeria d’aquells homes de Mu. A mi mateix, nogensmenys, em queda molt clara la causa de la caiguda de l’ànima d’aquell Gran Prior en la demència. I és que un savi bromista va dir una vegada: “Quan algú descobreix quina és la vertadera raó de l’existència de l’Univers, aquest individu desapareix instantàniament, essent substituït per un doble exacte i dement”. Que el Totmisericordiós ens empari, tanmateix, de la Veritat. La Glòria sigui amb Aquell que no morirà mai.

Cap comentari:

Publica un comentari