L’únic que se sap del que succeí desprès,
en una reconstrucció feta a partir de llegendes i faules de les antigues tribus
d’Aràbia i d’altres indrets on la
Fe s’ha estès per al bé dels homes, i fins i tot de més enllà
d’on habiten els homes de pell pàl·lida, i dels que viuen més enllà de les
Columnes d’Hércules, és el següent:
El Gran Prior s’adreçà a la plaça pública
de la capital, on els comerciants, els funcionaris, els captaires i els milers
d’estómacs famèlics es reunien sota el sol jove de l’antiguitat. Com un
il·luminat, i al temps com un boig, predicava entre els fills de la raó: “El
Temps és el No-res que dissipa l’essència en allò que merament existeix”. I:
“El món és el sense-sentit etern. L’existència és la mort infinita, la línia
recta que creu poder evitar el retorn. Però tot ha de retornar, inexorablement,
al seu lloc etern”. I encara més, segons va recollir el persa Zaratustra:
“Aquell home boig va encendre una llanterna de dia, i anava cap amunt i cap
avall dient: “Cerco els déus... que pot ser algú els ha vist? Vet aquí, els
déus són morts, nosaltres els hem mort...” I entrant als temples deia que
aquells eren els monuments funeraris dels déus...”.
A continuació, el Gran Prior de l’Orde
d’Ithaqua va ser apressat per la força pública i portat davant el Consell dels
Fills del Vent, òrgan suprem de la jurisdicció civil i religiosa de Mu.
Desposseït dels seus càrrecs, reia encara amb ironia, fins i tot quan va ser
acusat d’heretgia greu i d’apostasia, càrrecs que es penaven amb la mort. “Els
déus són el No-res” digué quan li preguntaren per les seves creences – “un déu
m’explicà que ells són No-res”.
Declarat boig i irresponsable, fou
confinat en un presidi de l’extrem oest del continent, prop d’Hiperbória. Allà
practicava rituals desconeguts fins i tot per als grans sacerdots, i proclamava
entre els altres presos la vinguda dels antics déus i l’absurd de la raó, que
era l’absurd de la
Humanitat. Allà invocà Tsathoggua, i Shub-Niggurat, la Gran Mare , i fins i tot
Anzul i Cthulhu el seu germà. Va ésser en va. Però la seva traïció va convocar
Ithaqua mateix, i els seus terribles fills, que van sotmetre Mu i la Terra sencera, excepte
Atlantis, a un fred glacial, destruint tot rastre de civilització i fins la Humanitat mateixa. I la
nit abans de la seva mort per causa de la seva bogeria, aquell gran sacerdot
descregut i més tard devot de la fe en els déus de l’obscuritat, va rebre la
visió d’Ithaqua en tot la seva maligna magnificència; i deien els cronistes
proto-histórics que encara va sobreviure la seva ànima insana fins que Mu fou
enfonsat sota els mars i devastat per les glaceres...
Poc més se sap
d’aquells temps abans del Temps i abans de Déu Mateix (que el Totpoderós
perdoni la meva expressió). Alguns van escriure sobre quina era la veritable
causa i raó de la bogeria d’aquells homes de Mu. A mi mateix, nogensmenys, em
queda molt clara la causa de la caiguda de l’ànima d’aquell Gran Prior en la
demència. I és que un savi bromista va dir una vegada: “Quan algú descobreix
quina és la vertadera raó de l’existència de l’Univers, aquest individu
desapareix instantàniament, essent substituït per un doble exacte i dement”.
Que el Totmisericordiós ens empari, tanmateix, de la Veritat. La Glòria
sigui amb Aquell que no morirà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada