Parlaré – que Aquell que viu per sempre em protegeixi –
dels últims dies de la humanitat anterior a l’anterior a l’anterior als homes
d’avui...
Lluents brillaven les dues llunes de la Terra sobre el cel
seré de Mu. De nit només se sentien rumors de precs als temples dels déus de
l’obscuritat. De nit pregaven els maleïts.
Com a hereu d’una casta sacerdotal que es remuntava a desenes
de milers d’anys enrere, el Gran Prior de l’Orde d’Ithaqua, déu suprem dels
homes dels grans continents de la Terra, no creia en res més que el poder i la
riquesa. – Amb gran solemnitat acomplia els espantosos rituals i els preceptes
que estaven manuscrits en sang humana – però per mans no humanes – en llibres
de l’època en que els homes no havien encara deixat d’ésser bèsties; però en
els concilis privats dels Grans Sacerdots, se’n reia dels déus, com tots els
jerarques de les diferents teocràcies de Mu. “No són tots els déus morts?” va
dir en una ocasió. I una altra vegada comentà: “llunyans habiten els vencedors
d’entre les races dels déus – heus ací, per què s’haurien d’ocupar dels
homes?”. I els grans profetes i sants aplaudien, mentre es pervertien en vicis
que avui espantarien el més depravat dels homes. Amb raó digué Ibn Khallikan
(Déu beneeixi el seu nom) que la santedat no salva aquell qui té l’ànima
corrupta per la cobdícia.
El nom d’aquell Gran Sacerdot dels temps d’abans del Temps
– què importa? Tampoc importen ja Mu, Atlantis, Hiperbória, ni els espants que
poblaren aquestes terres perdudes abans de la vinguda dels veritables profetes
de la Fe (el Totpoderós els tingui en la seva Glòria). En la seva heretgia, el
seu nom era més llarg que els cent noms de Déu Totmisericordiós.
Guarda els teus ulls de llegir les abominacions que aquells
sants infidels estudiaven i glossaven, perquè més valdria anar a l’Infern per
ignorància que conèixer ni un sol paràgraf del Llibre d’Eibon l’atlant, o del Necronomicó,
que el meu mestre traduí a la llengua del Profeta abans de retornar a la Fe, o
d’horrors com les notes al gran llibre d’Erebus, o el Codi dels Maleïts.
(continuarà...)
(continuarà...)
Aquest conte, d'aire lovecraftià, el vaig escriure per a un concurs municipal farà dos o tres anys. Òbviament, no vaig guanyar. El posaré aquí en varies parts per no fer-me carregós. Gaudiu-ne.
ResponEliminaJa hi posarem la nostra petita manera de entendre, però quan tinguem temps per llegir-ho amb calma i, tot i així, ho veig molt difícil de interpretar...
ResponElimina